| Agenda |
| LA XIRGU I EL MAR | |
Dissabte, 04LA XIRGU I EL MAR
LLOC: RACÓ D'EN GUAL (Rambla de Badalona. BADALONA) | |
| FOTOGRAFIES | |
| |
| Diari | |
| HISTÒRIA D’UNA HAVANERA Tota cançó té la seva història i, qui sap, potser un dia faré un llibre ple d’històries de cançons. Ara us vull explicar la història d’una havanera, l’Havanera de la Xirgu. Fa dues setmanes vaig escriure un guió per a un acte que tenim programat a Badalona en record de la Margarida Xirgu, una actriu catalana referent de la primera meitat del segle XX i que va escollir l’exili fins la seva mort, l’any 1969. Tenia una idea molt clara, narrar la seva vida de manera cronològica lligada a fets singulars i, entre mig, posar pinzellades de cançons dels moments escollits per donar aire a l’espectacle. Com que l’acte es farà vora el mar, a la ciutat on la Xirgu vivia, vaig pensar de seguida en fer una havanera dedicada a ella. Aleshores vaig escriure aquest principi de lletra. QUAN MIRO ENRERE Quan ha passat el temps i miro enrere no em sento pas esclau de la memòria. Per viure el teu record cal viure alhora tot el que esta passant i el que ens envolta. Com veureu, la meva intenció era legitimar el dret a recordar la seva figura i evidenciar que la seva lluita, el seu determini, com a dona i com a republicana entronca amb la nostra realitat. Sense saber el que ha passat és difícil entendre el que ens passa. El diumenge 22 de juliol, mentre era a Planes d’Hostoles amb la neta i li cantava unes cançons a la Bruna, em va venir al cap una frase musical amb aire d’havanera, i vaig pensar que potser em serviria per fer la cançó de la Xirgu, així que vaig agafar L’IPAD i vaig gravar el fragment musical i alguna idea de composició que va anar sortint. El dijous 26, a Bellver de Cerdanya, em vaig posar a la feina: ajuntar la música a les paraules que tenia en reserva. El cert és que no casaven gaire, però de seguida va començar a brollar la lletra Quan el temps ha vençut i mirem el passat, la memòria es el joc per poder recordar. Després, la melodia sorgida a La Garrotxa desenvolupava una frase llarga i repetitiva, talment com un tirabuixó. Així que vaig dibuixar aquesta altre vers Les imatges com pluja d’estels, van venint i ens arriben d’allà, el mes enllà, com la brisa suau que dur el mar d’un país tropical. La Xirgu va viure i morir a l'Uruguai. Ara calia seguir escrivint la lletra i ajustar-la a l’estrofa musical composada, de manera que la melodia es repetís dos cops. Aquesta repetició melòdica serveix per acabar narrant la història que es vol explicar i que no té solució de continuïtat perquè després apareix la tornada que tanca la cançó, i que, si cal, es repetirà més de dos cops. Però, vegem primer la segona estrofa: Vas deixar empeltat el teu art teatral i allunyada d’aquí vas seguir sent un far. I ara el tirabuixó... El neguit de cercar nous autors, nova sang, per donar als escenaris més llum i el mestratge que vas escampar i que ens cal recordar. Si en l’estrofa primera enalteixo el record i la memòria com a valors per a construir la vida, en aquesta segona vull referir-me al seu mestratge, car va formar a molts actors i actrius de teatre a Xile i l'Uruguai, i al fet que va empènyer a molts autors a escriure per a ella. L’exemple més paradigmàtic va ser Federico Garcia Lorca. Ara ja tenia construïda les dos estrofes, però una havanera sempre demana una tornada que quasi sempre es fa en to major, així que vaig seguir la inspiració de La Garrotxa. Però m’havia sortit una tornada llarga i quasi m’atreviria a dir voluptuosa. I, per què no? Sí, és cert que les tornades de les havaneres són les parts on els oients s’enganxen, però la meva tornada partia de sons habituals d’havaneres ben conegudes i fluïa d’una manera natural. Així és que el resultat van ser aquests, 2 versos sobre una mateixa nota i un tercer per donar el pas a la següent nota Margarida, el teu temps, Margarida, el teu art ara el vull evocar I ara es repeteix el joc, però els 2 primers versos es canten amb la nota última i el tercer amb la nota primera amb un aire tranquil d’havanera suau de nostàlgia i enyor. I de nou es repeteix la melodia inicial de la tornada, per el tercer vers porta la música a un to menor... De la vora del mar, del teu mar català fins allà l'Uruguai. ...i finalment es torna a la tonalitat major per acabar la cançó i, com no, incorporar el seu cognom emblemàtic.... Per un solc de mar blava vindrà o potser un bergantí ens portarà de la Xirgu el seu art. L’havanera estava acabada, però només en el meu cap. No tenia la guitarra només l’iPad per gravar-la “a capela”. Per això la cançó s’ha repetit insistentment dins meu durant uns dies, fins que s’ha fixat definitivament. Ara només cal fer-la escoltar, a veure que li sembla a la gent. Però, el més singular és que és una havanera escrita i composada a la muntanya. Com aquell mariner decebut de la mar que va fugir a la muntanya amb un rem fins que va trobar un poble on ningú no coneixia aquell estri. Però, l’enyor de la mar el va fer tornar. Així, aquesta havanera a davallat de la muntanya per ser cantada vora el mar. | |
|
| Abril 2024 | ||||||
| Dll | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Col·labora |
 ADB |
 Ajuntament de Molins de Rei |
 Fundació Romea |
 Universitat de Barcelona |
 ATENEU BARCELONÈS |
 Catalunya Ràdio |
 JORGC |